Unitat 71

Varietats diatòpiques i diastràtiques de la llengua

Contingut exercicis

El concepte de varietats lingüístiques es refereix a la diversitat d’usos que pot tenir una llengua, en funció del lloc on es parli, de l’àmbit social en què es faci servir, de la situació comunicativa… La sociolingüística és la ciència que estudia totes aquestes varietats.

Així, tenim que, segons el factor que determina la varietat d’ús d’una llengua, hi ha les variacions següents:

  • Varietats dialectals (segons el lloc on es parla), també dites diatòpiques.
  • Varietats històriques (segons el moment històric en què es parla), també dites diacròniques.
  • Varietats socials (segons el grup social que la parla), també dites diastràtiques.
  • Varietats funcionals o registres (segons la situació comunicativa), també dites diafàsiques.

 

La varietat diatòpica, doncs, es refereix als dialectes que pot tenir una llengua: de vegades, en el conjunt de l’àmbit territorial d'una llengua es parlen diverses modalitats d’aquesta (en zones diferents), i cada modalitat presenta uns trets fonètics, morfosintàctics i lèxics específics. En la llengua catalana, es distingeixen dues grans àrees dialectals, el català oriental i el català occidental, que alhora agrupen dialectes i subdialectes diversos.

 

Pel que fa a les varietats diastràtiques, són les diferents maneres de parlar característiques de determinats grups socials, que tant poden ser, per exemple, des del col·lectiu de metges o qualsevol altre grup professional, fins a una tribu urbana o el col·lectiu pertanyent a una mateixa classe social. Aquests grups o col·lectius generen una fraseologia, un vocabulari i unes maneres expressives específiques i que els diferencien d'altres grups socials. Són els denominats argots.

 

 

Exercici 1

Respon a les següents preguntes per avaluar el que has après.

Exercici 2

Respon a les següents preguntes per avaluar el que has après.

Exercici 3

Respon a les següents preguntes per avaluar el que has après.