Unitat 33

Morfologia del verb. Els verbs irregulars

Podem definir el verb com el mot més important de l'oració. És una paraula invariable, que es flexiona segons el temps, el mode i la persona a qui acompanya, per tal d'adoptar diferents accions.

Contingut exercicis

 

En la nostra llengua, podem classificar els verbs per conjugacions. En tenim tres: aquells la terminació dels quals és -ar; els que acaben en -er / -re; i els que finalitzen en -ir.

Dins d'aquestes conjugacions, trobem verbs regulars i verbs irregulars. La diferència que hi ha entre els dos grups rau en el compliment de les conjugacions. Com ja indica la mateixa paraula, els regulars segueixen tots un mateix patró, mentre que els irregulars presenten irregularitats, cap patró.

 

Quan ens disposem a analitzar els verbs, hem de tenir en compte diversos aspectes:

La conjugació

  • La persona i el nombre: les formes personals tenen un morfema que indica la persona, el nombre, el temps, l’aspecte i el mode. Tota forma verbal pot conjugar-se en tres persones del singular i en tres del plural. Per tant, jo, tu i ell/a pertanyen a la primera, segona i tercera persona del singular —respectivament. Mentre que nosaltres, vosaltres i ells/es són la primera, la segona i tercera del plural.
  • El temps verbal (el temps i l'aspecte). Tenim quatre temps: el present (l'ara), el passat (l'ahir), el futur (el demà) i el condicional (el potser). Quant a l'aspecte, en tenim dos —bàsicament per a les formes del passat: l'imperfectiu, el qual indica una acció inacabada; el perfectiu, indicat per a les accions acabades.
  • El mode: indicatiu, per indicar un fet real; subjuntiu, quan expressem un desig o una possibilitat; imperatiu, per indicar una ordre.

Les formes no personals no admeten al seu davant cap subjecte ni cap pronom personal, ja que no es poden conjugar i no poden constituir mai el nucli del Sintagma Verbal (SV). Les formes no personals dels verbs són l’infinitiu (cantar), el gerundi (cantant) i el participi (cantat).

 

Els verbs irregulars són els que no segueixen els patrons de les conjugacions. I, per tant, les seves formes verbals dels diferents temps mostren formes diferents de les dels regulars.

Podem veure-ho, per exemple, en el present d’indicatiu, comparant dos verbs:

Verb regular: cantar

jo canto

tu cantes

ell/a canta

nosaltres cantem

vosaltres canteu

ells/es canten

Verb irregular: anar

jo vaig

tu vas

ell/a va

nosaltres anem

vosaltres aneu

ells/es van

Fixem-nos que en aquest cas trobem dos lexemes diferents: va- i an-.

 

Exercici 1

Respon a les següents preguntes per avaluar el que has après.

Exercici 2

Respon a les següents preguntes per avaluar el que has après.

Exercici 3

Respon a les següents preguntes per avaluar el que has après.