Unitat 10

Mètrica i versificació

Els poemes estan formats per versos. Cada vers correspon a una línia. El conjunt de versos s'anomena estrofa.

Contingut exercicis

Per tal de conèixer la rima i la mètrica d'un poema, cal que en fem l'anàlisi corresponent.

La mètrica

D'una banda, per saber-ne la mètrica, cal comptar les síl·labes que conté cada vers. En català, comptem fins a l'última síl·laba tònica.

Per tant, en el vers següent de La vaca cega, de Joan Maragall, procedim de la manera següent:

Topant de cap en una i altra soca, → to-pant- de- cap- en- u- na- ial- tra- so → 10 síl·labes.

Segons la quantitat de síl·labes que presenta cada vers, diem que ens trobem davant de versos heptasíl·labs (7 síl·labes), octosil·làbics (8 síl·labes) o decasíl·labs (10 síl·labes), per exemple.

Si els versos tenen fins a set síl·labes, es tracta de versos d'art menor, mentre que si superen les set síl·labes, són d'art major.

La rima

Quant a la rima, cal mirar el final de cada vers. Si rimen totes les lletres de l'última síl·laba, tant les consonants com les vocals, es tracta d'una rima consonant. Si només rimen les vocals, es tracta d'una rima assonant.

També ens podem trobar davant de la rima lliure, en la qual els versos no tenen cap tipus de rima.

Segons com s'agrupen els versos, es poden formar diverses classes d'estrofes. La més coneguda és el sonet, que està format per quatre estrofes: dos quartets i dos tercets. Però també tenim el haiku, la lira, l'octava, el madrigal…

 

Exercici 1

Respon a les següents preguntes per avaluar el que has après.

Exercici 2

Respon a les següents preguntes per avaluar el que has après.

Exercici 3

Respon a les següents preguntes per avaluar el que has après.