Unitat 43

L'oració composta

Contingut exercicis

 

L'oració és un conjunt de paraules, ordenades de manera lògica i amb un significat. Tota oració consta d'un verb. Sense verb no hi ha oració. Pot ser que hi hagi altres sintagmes que facin altres funcions sintàctiques, però el verb no hi pot mancar mai.

Ara bé, si en una oració tenim més d'un verb, ens trobem davant d'una oració composta.

Les oracions compostes es classifiquen en tres grups, segons quin sigui el nexe d'unió:

  • Oracions compostes coordinades.
  • Oracions compostes juxtaposades.
  • Oracions compostes subordinades.

 

Les oracions compostes coordinades presenten una independència semàntica i sintàctica si les separem, de manera que podem intuir molt fàcilment les oracions simples que formen una oració composta. Hi ha diversos nexes per a unir-les, i segons quin utilitzem tindrem una classe de coordinada o una altra. El nexe, però, sempre és una conjunció.

Per exemple: En Pere canta i la Maria balla. En aquest cas, la conjunció emprada és la i i les dues oracions simples són En Pere canta i La Maria balla.

Les oracions compostes juxtaposades són gairebé igual que les coordinades. L'única diferència és el nexe d'unió: les juxtaposades presenten signes de puntuació, en lloc de conjuncions.

Per exemple: En Pere canta, la Maria balla, la Joana fa el ruc... Veiem tres oracions simples: En Pere canta, La Maria balla i La Joana fa el ruc. L'element que les uneix són les comes i, al final, els punts suspensius.

Les oracions compostes subordinades presenten més complexitat. Les oracions simples que formen la composta no tenen independència semàntica. Una depèn de l'altra; per això, diem que tenim una oració principal i una oració subordinada. N’hi ha de tres classes, i cada una porta per nom l'element gramatical que representa:

  • Subordinades substantives, que equivalen a un substantiu (o a un pronom).

En Miquel pensa [que demà plourà.]

Entre claudàtors tenim la subordinada i si la substituïm per un pronom, com ara: En Miquel ho pensa, en resulta una oració simple.

  • Subordinades adjectives (o adjectivals o de relatiu), que equivalen a un adjectiu.

El noi [que vas conèixer] es diu Celestí.

En aquest cas, tota la subordinada es pot substituir per un adjectiu, com ara El noi conegut es diu Celestí, on hem fet servir el verb en participi, forma que equival a un adjectiu.

  • Subordinades adverbials, que equivalen a un adverbi.

Quedem [on ens vam conèixer].

Aquí podem fer servir qualsevol adverbi que indiqui lloc per substituir tota la subordinada: Quedem allà. El mateix ens passaria si, per exemple, diem Quedem quan pleguis, que podem substituir per Quedem després o Quedem a les set.

Aquestes oracions subordinades tenen com a nexe d'unió:

  • Una conjunció, majoritàriament que: les subordinades substantives i les adverbials (aquestes últimes també poden presentar altres conjuncions, com ara: quan, on, com, ...).
  • Un pronom relatiu: només les adjectives.

Així doncs, les subordinades substantives i les adverbials desenvolupen una funció sintàctica respecte de l'oració principal. Aquesta funció és la que pot fer un substantiu o un SN (en el cas de les substantives) i la que fa un adverbi (en el cas de les adverbials). Mentre que les adjectives, a part d'aquesta funció que fan respecte de la principal, tenen un pronom relatiu que fa referència a un antecedent (SN que substitueix) i que desenvolupa una altra funció sintàctica dins de l'oració.

La funció que fa la subordinada adjectiva és la que fa un adjectiu. I, la del pronom, la que pot desenvolupar un SN.

 

Exercici 1

Respon a les següents preguntes per avaluar el que has après.

Exercici 2

Respon a les següents preguntes per avaluar el que has après.

Exercici 3

Respon a les següents preguntes per avaluar el que has après.