Unitat 60

Normativització i normalització. Substitució lingüística

Contingut exercicis

La normalització lingüística consisteix a fer normal l’ús d’una llengua en el territori que li és propi, és a dir, que aquesta llengua estigui present en tots els àmbits d'ús i que el seu coneixement i utilització siguin necessaris en la quotidianitat comunicativa de les persones. Es tracta, doncs, d’un aspecte de la política lingüística que pot dur a terme una Administració pública.

 

El concepte de normativització lingüística fa referència al procés d’establiment de normes lingüístiques que té per objecte fer d’una llengua un instrument adequat per a la comunicació. Perquè una llengua estiga normativitzada ha de comptar amb una ortografia, una gramàtica normativa i un diccionari normatiu, o diccionari de la llengua. A la llengua catalana, aquest procés va ser impulsat per Pompeu Fabra i per l'Institut d'Estudis Catalans entre 1890 i 1932, i va permetre l'establiment d'una normativa unitària.

 

Substitució lingüística és un terme de la sociolingüística que es refereix a un procés al final del qual una comunitat lingüística acaba deixant d’utilitzar la seva llengua i passa a fer-ne servir una altra que s’ha introduït en la mateixa àrea geogràfica que la primera. Aquest procés passa, habitualment, per una període en el que es dóna una situació de bilingüisme, és a dir, de coneixement i ús de les dues llengües, on hi ha una llengua dominant (amb un ús que es fa imprescindible per poder viure amb normalitat en aquell territori) i una llengua minoritzada, que és la que acabarà essent substituïda a mesura que el seu ús sigui cada cop més prescindible.

 

 

Exercici 1

Respon a les següents preguntes per avaluar el que has après.

Exercici 2

Respon a les següents preguntes per avaluar el que has après.

Exercici 3

Respon a les següents preguntes per avaluar el que has après.