Unitat 36

L'oració simple. Subjecte i predicat

L'oració és una unitat amb significat, formada per un conjunt de paraules, ordenades de manera lògica i amb sentit, que aporten un sentit.

Contingut exercicis

 

L'element fonamental per tal de tenir una oració és el verb. Podem tenir un sol verb i tenir oració (Plou!). Mentre que podem tenir moltes paraules ordenades lògicament però sense haver-hi un verb (La veïna del quart primera del bloc de pisos d'en Joan...).

L'oració simple està formada per un sol verb. Si n’hi ha més d'un, aleshores tenim una oració composta.

L'estructura que presenta l'oració simple sempre és la mateixa: subjecte i predicat.

El subjecte està format pel sintagma nominal, que conté la informació sobre qui realitza l'acció expressada pel verb. El subjecte concorda en nombre i persona amb el verb.

Per exemple: La galleda és plena d'aigua. Les galledes són plenes d'aigua.

El sintagma nominal subjecte pot presentar diverses estructures:

(Determinant) + Nom + (Complements)

Els elements entre parèntesis tant hi poden aparèixer com no.

Exemples:

La veïna del quart balla sardanes.

[Det. + N + CN]

La veïna balla sardanes.

[Det. + N]

Veïna, balla sardanes!

[N]

En lloc del nom, també hi pot haver un pronom que faci les mateixes funcions que aquest. Per exemple: Ella balla sardanes.

O també ens podem trobar davant d'un subjecte el·líptic: balla sardanes. Però la forma verbal ja ens indica que és una tercera persona del singular, per tant, ell o ella.

Altres vegades tenim oracions impersonals, sense subjecte. Es tracta de verbs que no admeten persones i acostumen a ser referents meteorològics. Per exemple: Ha nevat molt.

El predicat agrupa el verb i tot el sintagma verbal, és a dir, els complements que acompanyen el verb.

Distingim entre predicat nominal i predicat verbal.

  • El predicat nominal es forma quan el verb és ser, estar o semblar. En aquests casos, el verb sempre ha de dur un complement atribut per tal de completar l'oració de significat, ja que es tracta d'un verb buit que pràcticament fa d'enllaç entre el subjecte i el complement.
  • Tots els altres verbs, plens de significat, constitueixen un predicat verbal. De vegades, es tracta de verbs que requereixen una informació específica relacionada pel que fa a la forma, sintàcticament, de complement directe. Mentre que, en d'altres, no requereixen aquest CD i sols aporten prou significat. Es tracta dels verbs transitius i els

A banda d'això, els verbs poden portar altres complements.

Exemples:

En Pepet [sembla cansat].

→ SV predicat nominal.

Els entrenadors de bàsquet [porten vambes lligades amb cordills].

→ SV predicat verbal amb verb transitiu (necessita el CD)

Les farmacèutiques [ploren].

→ SV predicat verbal amb verb intransitiu (no necessita el CD)

 

Exercici 1

Respon a les següents preguntes per avaluar el que has après.

Exercici 2

Respon a les següents preguntes per avaluar el que has après.

Exercici 3

Respon a les següents preguntes per avaluar el que has après.