Majoritàriament, escrivim g davant de e, i, i j davant de a, o, u. Per exemple: Gemma, girafa, joguina, jurisdicció, jaguar...

Hi ha, però, unes quantes excepcions en què davant de e escrivim j. Són les següents:

1. Les paraules que contenen -jecc- i -ject-: injecció, objecte, projecció, projecte...
2. El verb jeure i els derivats: jec, jeus, jeia…
3. Noms d’origen bíblic: Jesús, Jeroni, Jeremies, Jerusalem.
4. Altres: jerarquia, jersei, jeroglífic, majestat.

En aquests casos, el so de la g i el de la j és el mateix.

Pel que fa a la x, representa un so sord i es pot pronunciar de dues maneres diferents. D'una banda, tenim xoc i, de l'altra, examen.

Podem establir que escrivim x:

1. A principi de paraula: xàfec.
2. Darrere de consonant: anxova.
3. Darrere de la vocal i: guix.
4. Darrere del diftong au: disbauxa.

Escrivim ix darrere de vocal: caixa, cuixa, peix...

Quan una paraula té g, j, x, escrivim ig, tj, tx, respectivament, en els derivats.

Per exemple:

passejar - passeig

despatx - despatxar

desig - desitjar