Unitat 32

Les categories gramaticals

Ens endinsem en la morfologia, la branca de la llengua que estudia l'estructura i la forma de les paraules.

Contingut exercicis

Per tal de caracteritzar i classificar les paraules, hem de tractar les categories gramaticals que hi ha en llengua catalana.

Tenim dos grups de categories gramaticals:

  • Les majors: nom, determinant, adjectiu, verb i pronom. Aquestes categories són variables, admeten flexió.
  • Les menors: adverbi, preposició, conjunció i interjecció. Aquestes categories són invariables.

 

Categories majors:

El nom, que és variable segons el gènere (masculí i femení) i el nombre (singular i plural), serveix per a designar tota mena de coses, llocs, sentiments, emocions, persones...

És el nucli del sintagma nominal (SN).

Exemples: arbre, nois, amor, bosc, botigues...

 

El determinant acompanya i determina el nom. És variable en gènere i nombre, ja que concorda amb el nom que acompanya.

Exemple: el sofà, aquestes illes...

Classes de determinants:

  • Indiquen el gènere i el nombre del nom que acompanyen: el, la, els, les.
  • Indiquen la proximitat a la qual es troba el nom que acompanyen: aquest, aquesta, aquests, aquestes; aquell, aquella, aquells, aquelles.
  • Indiquen la possessió del nom que acompanyen: meu, meva, teu, teva, seu, seva, meus, teus, seus, meves, teves, seves, nostre, nostres, vostre, vostres.
  • Indiquen la quantitat numèrica: un, dos, vuitanta, quatre-cents, mil...
  • Indiquen una quantitat no exacta: molt, poc...
  • Indiquen una quantitat molt vagament, poc precisa: algun, qualsevol...

 

L'adjectiu és la paraula que acompanya el nom per tal de caracteritzar-lo. Aquesta categoria gramatical també és variable; per tant, l'adjectiu sempre concorda en gènere i nombre amb el nom que acompanya.

Exemples: la classe buida, els instituts buits...

 

El verb és el nucli del sintagma verbal. Indica l'acció de cada oració i és l'element imprescindible per tal que hi hagi oració. La forma verbal emprada en cada oració concorda amb el subjecte.

Exemples: cantem, viuran, semblo...

 

El pronom actua com un nom, de manera que el substitueix. Desenvolupa les mateixes funcions sintàctiques. Podem distingir diverses classes de pronoms: els forts o tònics (es corresponen amb les persones gramaticals: jo, tu, ell/ella...), els febles o àtons (em rento, es distreu...), els determinatius (demostratius, numerals, quantitatius i indefinits), els relatius (que fan referència a un antecedent que els precedeix: què, quals...) i els interrogatius (quina?...).

 

Categories menors:

L'adverbi indica una circumstància del verb. Es tracta d'una categoria invariable, sempre presenta la mateixa forma, independentment del gènere i el nombre de la persona, i del temps i la forma verbal. Distingim entre diverses classes d'adverbis: de lloc (aquí, allà, dintre...), de temps (ara, demà, ahir...), de manera (així, lentament...), de quantitat (força, bastant, gens...) i de negació i afirmació (mai, sí...).

 

La preposició, que també és invariable, es col·loca davant de certs sintagmes, de manera que els converteix en preposicionals. N'hi ha de febles (a, de, amb...) i de fortes (envers, entre...).

 

La conjunció també és una categoria gramatical invariable. Serveix de nexe entre categories gramaticals iguals o bé entre oracions. Aquest nexe pot ser coordinant (o, i, però...) o bé subordinant (que...).

 

La interjecció, també invariable, expressa una actitud del parlant. No estableixen cap relació sintàctica amb la resta dels elements de l'oració. Constitueixen per si soles un enunciat, és a dir, equivalen a tota una oració: ah!, oh!, ui!

 

Exercici 1

Respon a les següents preguntes per avaluar el que has après.

Exercici 2

Respon a les següents preguntes per avaluar el que has après.

Exercici 3

Respon a les següents preguntes per avaluar el que has après.