Hi ha, però, uns quants casos d'excepció:

1. Quan la paraula femenina que porta l'article comença per i, u, hi, hu àtones, no apostrofem l'article i mantenim l'article amb la forma plena (la).

Per exemple: la universitat, la Isabel, la història, la humitat.

2. Paraules que comencen amb una i consonàntica: el iogurt, la iaia.
3. El nom de les lletres: la essa, la ela.
4. Els mots que comencen amb el prefix -a i que tenen un valor negatiu: la asimetria.
5. La una quan es refereix a l’hora: la una del migdia.
6. Mots que poden generar confusió: la ira (estat d’indignació), perquè, si l’apostrofem, costaria saber de què parlem i es confondria amb la moneda italiana o l’instrument musical (lira).

Aquestes regles ortogràfiques es mantenen i cal tenir-les en compte en qualsevol dels apartats de la llengua, tant en sintaxi com en fonètica, gramàtica...

Quant a la contracció, els articles el i els es contrauen quan van darrere de les preposicions a, de, per i per a:

a + el = al a + els = als

de + el = del de + els = dels

per + el = pel per + els = pels

per a + el = per al per a + els = per als