Unitat 45

L'accentuació. La dièresi

Contingut exercicis

 

Les regles d'accentuació són les següents:

Primer de tot, cal separar la paraula en síl·labes i determinar quina és la tònica. Quan sapiguem si es tracta d'una paraula aguda (última síl·laba tònica), d'una paraula plana (penúltima síl·laba tònica) o bé d'una paraula esdrúixola (antepenúltima síl·laba tònica), hem de mirar com acaba aquesta paraula per saber si s'ha d'accentuar.

 

Les paraules agudes s'accentuen quan acaben en vocal (a, e, i, o, u); en vocal + -s (-as, -es, -is, -os, -us) o en -en o -in.

Exemples: ca-, pas-tís.

 

Les paraules planes s'accentuen quan no acaben en cap de les terminacions que hem indicat per a les agudes.

Exemples: plà-tan, e-xa-men.

 

Les paraules esdrúixoles s'accentuen totes sempre.

Exemples: his--ri-a, far--ci-a.

 

 

La dièresi és un signe ortogràfic que només es col·loca damunt de la i o de la u.

La col·loquem en els casos següents:

  1. Per assenyalar que s'ha destruït el diftong.
  2. Per reforçar la pronunciació d'una i o una u.
  3. I també porten dièresi:
    • Mots cultes acabats en -tat, -al i -itzar.
    • Mots derivats d'altres que també porten dièresi.

Exemples: oïda, heroïcitat, judaïtzar, ruïna, arruïnat, qüestió.

 

Excepcions de la dièresi:

  1. Verbs en: infinitiu, gerundi, futur i condicional.
  2. Cultismes acabats en -us i -um.
  3. Els prefixos: anti-, co-, contra-, re- i semi-.
 

Exercici 1

Respon a les següents preguntes per avaluar el que has après.

Exercici 2

Respon a les següents preguntes per avaluar el que has après.

Exercici 3

Respon a les següents preguntes per avaluar el que has après.