Unitat 25

La formació dels mots

Contingut exercicis

Per tal de tenir riquesa de vocabulari i formar paraules noves, la llengua té dos mecanismes de formació de mots: la derivació i la composició.

La derivació consisteix a crear paraules noves a partir d'afegir morfemes diversos a algun lexema. Mentre que les paraules compostes es creen quan s'ajunten dos lexemes.

Així doncs, com a introducció del tema cal tenir presents i ben clars els conceptes de lexema i morfema.

El lexema és l'arrel de la paraula, la part que aporta el significat. És la part de la paraula que ja no podem fer més petita, ja no es pot desglossar més.

Per exemple:

marinermar (lexema)

 

Els morfemes són les partícules que utilitzem per a formar paraules noves i que ens serveixen per a donar informació sobre la paraula.

De morfemes, n’hi ha de dues classes:

  • Morfemes derivatius (o afixos). Són elements que, afegits a un lexema, porten a la construcció d’una nova idea, una nova paraula, i, normalment, això es correspon amb una nova accepció del diccionari.

Per exemple, submarinista: sub- i -ista són morfemes derivatius afegits al lexema mar-.

 

Distingim entre prefixos (els que es col·loquen davant), infixos (al mig) i sufixos (els que es col·loquen darrere del lexema).

  • Morfemes flexius. Són els morfemes que s’afegeixen després del lexema i aporten informació de gènere, nombre, persona, temps.

Alguns dels morfemes flexius més usuals són els següents:

  • Morfemes de gènere. Indiquen si la paraula (nom, adjectiu, determinant o pronom) és masculina o femenina. Per a indicar el femení, els morfemes més usuals són -a, -ina (re-ina, nen-a); i per al masculí, -e, -u (arbr-e, europe-u).
  • Morfemes de nombre. Indiquen si la paraula és singular o plural. Els morfemes més utilitzats per al plural són -es, -s, -ns (cadir-es, bou-s, cami-ns).
  • Morfemes de persona. Permeten relacionar el verb amb la persona que fa l’acció. Les persones són representades per jo, tu, ell/ella, nosaltres, vosaltres, ells/elles. Així, són diferents les formes cantar-eu i cantar-em. El morfema -eu indica la segona persona del plural, el morfema -em indica la primera persona del plural.
  • Morfemes de temps. Indiquen en quin moment es produeix l’acció del verb (present, passat o futur). En la paraula cant-ava, el morfema -ava indica una acció passada, a cant-aran, el morfema -aran indica futur.
 

Exercici 1

Respon a les següents preguntes per avaluar el que has après.

Exercici 2

Respon a les següents preguntes per avaluar el que has après.

Exercici 3

Respon a les següents preguntes per avaluar el que has après.