Unitat 30

La derivació i la composició

La derivació consisteix a formar noves paraules afegint uns elements, els morfemes derivatius o afixos, a un lexema.

Contingut exercicis

El primitiu és la paraula a partir de la qual es formen els nous mots. El derivat és la nova paraula formada a partir del primitiu amb l’ajuda dels morfemes derivatius.

Els morfemes derivatius sempre estan associats a un lexema, no poden anar sols. Segons la posició respecte del lexema, són:

  • Prefixos: Es col·loquen davant del lexema. Alguns dels prefixos més utilitzats són els següents: a-, anti-, bi-, contra-, de-, ex-, re-, sub-, entre d'altres.

Exemples: subdesenvolupat, reconstruir, exalcalde, antidemocràtic...

  • Sufixos: Es col·loquen darrere del lexema. Entre els més utilitzats hi ha els següents: -à,
    -ble, -ció, -isme, -or
    .

Exemples: constructor, ciutadà, civisme, avaluació...

  • Infixos. Són uns morfemes que se situen entre el lexema i el sufix. Potser és el morfema més difícil de separar; a més, no tots els infixos tenen un significat clar.

 

Alguns sufixos serveixen per a formar augmentatius; en aquest cas, el sufix indica grandària:

home - homenàs                bona - bonassa

 

També hi ha el cas contrari: sufixos com ara -et, -eta, -ets, -etes, -im, -í, que s’afegeixen a un nom o a un adjectiu i formen un diminutiu de la paraula, és a dir, indiquen petitesa. De vegades s’utilitzen en sentit afectuós:

pluja - plugim                     gat - gatet

 

Amb els sufixos -astre, -astra, -ot, -ota podem formar els despectius, paraules que indiquen menyspreu:

sabata - sabatot     polític - politicastre     animal - animalot

 

El sufix -íssim serveix per a formar els superlatius; indica que la qualitat o el defecte expressat per l’adjectiu es dóna en el grau més elevat.

alt - altíssim                      nets - netíssims          bona - boníssima

 

Els gentilicis són paraules derivades amb les quals designem les persones o els objectes en relació amb el seu lloc de procedència. Es formen amb sufixos com ara -à, -ana, -enc, -enca,
-eny, -ès, -esa, -í, -ina, -ol...

De Manresa, manresana; de Sabadell, sabadellenca; de Portugal, portuguès...

 

Pel què fa als infixos, els més habituals són: -in-, -iss-, -ol-.

blanquinós, carnisser, casolà.

 

La composició consisteix a ajuntar dos lexemes, pertanyents cada un a una paraula diferent i n'apareix una de nova.

Es poden unir lexemes pertanyents a categories gramaticals diferents:

V + N → salvavides (salva + vides)

Adjectiu + N → blancaneu (blanca + neu)

Adjectiu + adjectiu → blaugrana (blau + grana)

N + N → coliflor (col + flor)

 

Majoritàriament, els lexemes s'uneixen sense la necessitat de posar-hi cap altre element. Però en alguns casos és necessari afegir-hi una vocal, com podem veure en el cas de coliflor.

En altres casos, els dos lexemes se separen amb un guió.

Col·loquem el guió quan:

  • El primer mot acaba amb vocal i el segon comença amb -s, -r o -xpoca-solta,  para-xocs, busca-raons,      cara-xuclat,  gira-sol... 
  • En els numerals compostos: cinquanta-dos, tres-cents, vint-i-nou...
  • En els compostos formats per dos mots que, si no estiguessin separats, serien difícils de llegir: Bell-lloc,     Font-romeu, Puig-reig, pèl-llarg, pit-roig...
  • En mots compostos en què el primer mot és el nom d’un punt cardinal: nord-oest, sud-africà...
  • En els mots compostos repetitius: nyigo-nyigo, xiu-xiu, tic-tac, ping-pong...
  • En algunes expressions com ara adéu-siau, abans-d’ahir...
 

Exercici 1

Respon a les següents preguntes per avaluar el que has après.

Exercici 2

Respon a les següents preguntes per avaluar el que has après.

Exercici 3

Respon a les següents preguntes per avaluar el que has après.