L'Alfabet Fonètic Internacional (AFI) recull tots els fonemes que existeixen en totes les llengües. Amb aquest alfabet, podem arribar a pronunciar una llengua sense conèixer-la ni haver-la estudiat.

Quan ens disposem a estudiar els sons de la llengua, cal que, en primer lloc, establim una classificació: els sons vocàlics i els sons consonàntics. En aquesta càpsula, ens ocupem dels primers.

En català, tenim vuit sons vocàlics, els quals podem classificar —segons la col·locació de la boca i de la llengua a l'hora de pronunciar-los— en anteriors (les vocals encapçalades per la /i/ i les que la segueixen) i posteriors (les altres). Dins d'aquestes dues diferenciacions, i tenint en compte l'obertura de la boca, podem distingir entre vocals tancades, mitjanes o obertes.

L'esquema dels sons vocàlics és el següent:

Tal com veiem a la representació, la /a/ és la vocal oberta; la /i/ i la /u/ són les tancades; mentre que les enquadrades són les mitjanes.

Com bé sabem, les vocals /i/ i /u/ sempre són tancades, mentre que la /a/ sempre és oberta.

La e i la o poden ser tant obertes com tancades. En aquest cas, fonèticament, la representació és la següent:La vocal que hi ha al centre del triangle invertit correspon a la vocal neutra.