Unitat 64

Els registres lingüístics: culte, col·loquial i estàndard

Contingut exercicis

Tota llengua presenta uns registres, uns usos concrets i individuals del llenguatge per tal d'adequar-lo al destinatari corresponent. És a dir, el parlant pot triar quin ús fa de la llengua en funció d’una situació o context determinat.

 

A l'hora de triar el registre al qual s'adequarà el discurs, cal tenir en compte un seguit de factors:

  • La relació entre emissor i receptor (la confiança que hi pot haver entre ells).
  • El canal (oral o escrit).
  • El tema (general o especialitzat).
  • La intenció (quin és l’objectiu del missatge).

 

Els registres es poden classificar en funció del grau de formalitat, de manera que tenim uns registres formals (la llengua s’ajusta a les normes i no conté incorreccions) i uns registres informals (manca de formalitat en usar-se la llengua en contextos col·loquials).

 

Com a registres formals tenim:

  • L'estàndard és la variant utilitzada com a normativa, la que s'empra en els mitjans de comunicació, en l'ensenyament o en l’Administració, i pretén establir un model de parla.
  • El registre culte, que comprèn els textos cientificotècnics i els literaris. Es tracta de textos o discursos en els quals s'empren termes específics de la temàtica de la qual es parla. Aquests textos o discursos no poden ser espontanis, requereixen d'una preparació prèvia a causa d'aquest lèxic tècnic.

 

I els registres informals són:

  • El registre col·loquial o familiar. És l'utilitzat en la vida diària, en les converses quotidianes i planeres. És espontani.
  • El registre vulgar, farcit d’incorreccions i mots grollers.
 

Exercici 1

Respon a les següents preguntes per avaluar el que has après.

Exercici 2

Respon a les següents preguntes per avaluar el que has après.

Exercici 3

Respon a les següents preguntes per avaluar el que has après.