Digues a quin gènere literari pertany cada fragment que tens a continuació:

GOMBRENY: Deixi'm veure què té. Sóc metge.

SENYOR JORDÀ: Mort, sembla mort...

POIROT: Mort?

SENYORETA PUIG: Un atac.

MARIONA: Ai, quina por!

(Jaumet i Mariona se'n van corrent. Salvador Gombreny s'agenolla al costat del cos caigut i l'examina. El Senyor Jordà s'incorpora molt atabalat.)

GOMBRENY: Mort, sí. Però no és un atac. És mort d'una ferida..., sembla un tret...

SENYOR JORDÀ: Una ferida? Un tret? Això vol dir que...

POIROT: Que l'han assassinat.

SENYORETA PUIG: Un assassinat? Déu meu!

POIROT: Li prego, amic Gombreny, que no toqui res. M'imagino que la policia voldrà examinar el lloc amb tota cura... Un assassinat, fins i tot aquí!...

SENYOR JORDÀ: Què haig de fer?

POIROT: Avisar la policia, evidentment, mon cher ami.

GOMBRENY: Té raó el Senyor Poirot. Haurà d'avisar la guàrdia civil.

[...]

POIROT: [...] Ah, i digui a tots els hostes que es reuneixin a la sala d'estar, que ningú no

se'n vagi. Si és un assassinat, hi ha d'haver un assassí i pot ser qualsevol de nosaltres.

Vigili que hi siguin tots. El servei també.

(El Senyor Jordà se'n va tot preocupat)

Jaume Fuster, Les cartes d'Hèrcules Poirot.

Digues a quin gènere literari pertany cada fragment que tens a continuació:

Mentre deixava caure el sabó sota el raig d’aigua calenta, vaig pensar en la casa deshabitada i em va enviar una nostàlgia avançada. No em feia cap il·lusió especial iniciar la rutina d’home abandonat que es guanya la vida donant classes d’anglès. Potser perquè la traïció de l’Aina encara supurava dins meu, preferia voltar amb l’Elsa que no pas tornar a aquella vida de fracassat.

Com si aquest pensament hagués aconseguit un inesperat eco, en reclinar el cap vaig veure una inscripció al sostre que gairebé em va fer sortir el cor per la boca. En la nostra absència, algú s’havia entretingut a escriure amb un retolador vermell gruixut el missatge següent:

ON ÉS KYNOPS?

Em vaig quedar un minut llarg amb la boca oberta. No podia deixar de mirar aquella pregunta que també jo ara em feia. Sens dubte, el nostre home continuava viu i havia trobat la manera –potser a través del personal de la neteja- de llançar-nos novament l’ham.

—Vine a veure això! —vaig cridar a l’Elsa.

Mentre s’acostaven les seves passes, em vaig adonar que l’escuma de sabó s’estava diluint, així que vaig afegir-n’hi més i vaig remenar l’aigua amb la mà per cobrir-me.

Francesc Miralles, La profecia.

Digues a quin gènere literari pertany cada fragment que tens a continuació:

Perquè has vingut han florit els lilàs

i han dit llur joia

envejosa
a les roses:
mireu la noia que us guanya l'esclat,

bella i pubilla, i és bruna de rostre.
De tant que és jove enamora el seu pas

—qui no la sap quan la veu s'enamora.
Perquè has vingut ara torno a estimar:

diré el teu nom

i el cantarà l'alosa.

Joan Salvat-Papasseit, Perquè has vingut.

Relaciona cada concepte amb la característica pròpia:

Les afirmacions següents són certes o falses?

a) El teatre musical inclou: l'òpera, l'opereta, la sarsuela i la revista.

Les afirmacions següents són certes o falses?

b) A la revista, tots els diàlegs són cantats.

Les afirmacions següents són certes o falses?

c) A l'òpera, només una part dels diàlegs és cantada.

Les afirmacions següents són certes o falses?

d) El melodrama presenta una història exageradament sentimental, amb personatges molt plans o esquemàtics.