Unitat 48

Els complements del verb

En l’anàlisi sintàctica de les oracions trobem sintagmes dins del predicat que desenvolupen una funció. Són els complements verbals. Distingim els següents:

Contingut exercicis
  • Complement directe (CD). Indica «la cosa» del verb i, generalment, es posiciona seguidament del verb. A l’oració En Pere compra una rosa, una rosa és «la cosa» comprada i, per tant, el CD.
  • Complement indirecte (CI). Indica el destinatari de «la cosa» del verb. Està estretament relacionat amb el CD, de manera que no hi pot haver un CI sense un CD —llevat d’alguna excepció, com ara els verbs trucar, telefonar—, i sempre respon a les preguntes «A qui?» o «Per a qui?» Per tant, sempre porta preposició (a / per a).

 

A l’oració En Pere compra una rosa a / per a la Maria, a / per a la Maria és el CI, perquè la Maria és qui rep la rosa (el CD). Si volem seguir la pista de les preguntes, podem fer: «Per a qui compra la rosa en Pere?» «Per a la Maria.»

 

  • Complement circumstancial (CC). És un complement que expressa —valgui el nom— una circumstància del verb: lloc (on), temps (quan), manera (com), companyia (amb qui), instrument (amb què), mitjà de transport… I respon a la pregunta corresponent. Per exemple:

 

En Pere compra una rosa per a la Maria a la plaça del poble cada dissabte

En Pere compra una rosa per a la Maria /a la plaça del poble /cada dissabte
CC Lloc CC Temps

 

En Pere compra una rosa per a la Maria amb en Jaume.

En Pere compra una rosa per a la Maria / amb en Jaume
CC Companyia

 

  • Complement de règim verbal (CRV) o complement preposicional. Es tracta d’un complement introduït sempre per una preposició (a, amb, en, de) que és d’estricta necessitat per al verb. S’utilitza amb verbs com ara pensar en, adonar-se de, avenir-se amb, dedicar-se a
  • Complement predicatiu. En un principi, sembla un complement circumstancial de mode (CCM), ja que permet respondre la pregunta «Com?», però, des d’un punt de vista gramatical, es tracta d’un adjectiu (mentre que en el CCM se sol usar un adverbi o una locució). Aquest complement està estretament concordat amb el subjecte o el CD, la qual cosa indica que també hi aporta informació, a més d’aportar-ne del verb.

 

A l’exemple Les gimnastes surten cansades de l’entrenament, l’adjectiu cansades fa la funció de complement predicatiu i respon a la pregunta «Com surten les gimnastes de l’entrenament?» A continuació, cal veure amb què concorda. Si canviem el nom de gènere, tindrem gimnastes cansats; així doncs, la concordança és amb el subjecte, ja que les gimnastes és el subjecte de l’oració.

En canvi, a l’oració Les gimnastes porten les sabates descordades, el complement predicatiu és descordades i dóna informació de les sabates. És, per tant, un exemple de concordança amb el CD.

 

  • Va amb els verbs copulatius o atributius: ser, estar i semblar, que són verbs buits de significat. Aquest complement pot fer un sintagma amb el subjecte, si es treu el verb. Per exemple, a l’oració En Pere és alt, alt és l’atribut i es pot transformar l’oració en el sintagma En Pere alt.
  • Complement agent. Només el trobem en les oracions en veu passiva. Es tracta d’un sintagma nominal introduït per la preposició per i és el subjecte de l’oració en veu activa:

 

En Pere compra una rosa.

En Pere / compra / una rosa
Subjecte CD

 

Una rosa és comprada per en Pere.

Una rosa / és comprada / per en Pere.
    Complement agent
 

Exercici 1

Respon a les següents preguntes per avaluar el que has après.

Exercici 2

Respon a les següents preguntes per avaluar el que has après.

Exercici 3

Respon a les següents preguntes per avaluar el que has après.