Unitat 59

El territori lingüístic del català: orígens i evolució

Contingut exercicis

El català és una llengua romànica derivada del llatí parlat, anomenat vulgar. S’alimenta també del substrat preromà i de les influències posteriors: des del llegat lingüístic germànic i àrab fins als neologismes moderns. Té els orígens a partir del segle ix als territoris de l’imperi Carolingi situats al sud dels Pirineus, on es fundaren diversos comtats que, de mica en mica, anaren assolint més personalitat política alhora que la llengua que s’hi parlava s’anava allunyant més i més tant del llatí vulgar originari com del llatí culte que Carlemany volgué imposar com a llengua d’ús en tot el seu imperi. L’expansió posterior d’aquests comtats cap al sud, conquerint territoris sota domini musulmà i, encara més endavant, l’expansió comercial i militar per la Mediterrània, acabarien dibuixant l’espai geogràfic actual de la llengua catalana.

El català té actualment més de nou milions de parlants. Es parla en territoris diversos, dins de quatre estats:

  • A l’estat espanyol: en el Principat de Catalunya, les illes Balears, gran part del País Valencià i el que es coneix com a Franja de Ponent, que correspon a les comarques d’Aragó limítrofes amb el Principat de Catalunya. En tots els casos és llengua cooficial en les respectives regions administratives (comunitats autònomes) juntament amb el castellà o, en alguns casos, amb altres llengües. També es parla català en una zona petita de la Regió de Múrcia, denominada el Carxe.
  • A Andorra, on és la única llengua oficial de l’Estat.
  • A França: a la Catalunya del Nord, on no té estatus de llengua oficial.
  • A Itàlia: al municipi de l'Alguer (al nord-oest de l’illa de Sardenya).

 

A banda de les nombroses variants dialectals que mostra la llengua en tota aquesta extensió geogràfica (vegeu Varietats de la llengua catalana), un altre aspecte notori del territori lingüístic català és el de les diferents situacions sociolingüístiques: fins i tot al coprincipat d’Andorra, on és única llengua oficial, en tots els territoris el català conviu en situació de bilingüisme, ja sigui compartint espai amb el castellà, el francès o l’italià. Es troba, doncs, en tots els casos, en una situació de conflicte lingüístic, l’estadi del qual és molt diferent segons les polítiques lingüístiques que han dut a terme les diferents Administracions públiques en les darreres dècades. Mentre que, per exemple, al Principat de Catalunya s’han dut a terme polítiques de normalització lingüística orientades a la recuperació d’àmbits d’ús de la llengua (a l’Administració, a l’escola, als mitjans de comunicació…), en altres territoris això no ha estat així, de manera que el català té una presència cada cop menor en molts camps.

 

Exercici 1

Respon a les següents preguntes per avaluar el que has après.

Exercici 2

Respon a les següents preguntes per avaluar el que has après.

Exercici 3

Respon a les següents preguntes per avaluar el que has après.