Unitat 50

El sintagma verbal. El verb. La conjugació verbal

De la mateixa manera que —tal com ja s’ha indicat en una càpsula anterior— el SN té aquest nom a causa del nucli que el forma, el nucli del sintagma verbal (SV) és el verb.

Contingut exercicis

El sintagma verbal és el constituent més important de l'oració, juntament amb l'SN. Però el SV és imprescindible per tal que hi hagi oració.

El sintagma verbal consta, per tant, d'un verb, el qual pot portar especificadors o complements. Tot plegat forma el predicat de l'oració.

Per exemple:

Plou!

Aquest hivern no ha nevat.

La professora de matemàtiques està explicant el teorema de Pitàgores.

 

El verb, per tant, és el mot més important de l'oració. És una paraula invariable, la qual es flexiona segons el temps, el mode i la persona que acompanya, per tal d'adoptar diferents accions.

En la nostra llengua, classifiquem els verbs per conjugacions. En tenim tres: aquells la terminació dels quals és -ar; els que acaben en -er/-re; i els que finalitzen en -ir.

Dins d'aquestes conjugacions, trobem verbs regulars i verbs irregulars. La diferència que hi ha entre els dos grups rau en el compliment de les conjugacions. Tal com ja indica la mateixa paraula, els regulars segueixen tots un mateix patró, mentre que els irregulars presenten irregularitats, cap patró.

Quan ens analitzem els verbs, hem de tenir diversos aspectes en compte:

a) La conjugació.

b) La persona i el nombre: tota forma verbal es conjuga en tres persones del singular i en tres del plural. Per tant, jo, tu i ell/ella pertanyen a la primera, a la segona i a la tercera persona del singular, respectivament. Mentre que nosaltres, vosaltres i ells/elles són la primera, la segona i tercera del plural.

c) El temps verbal (el temps i l'aspecte). Tenim quatre temps: el present (l'ara), el passat (l'ahir), el futur (el demà) i el condicional (el potser).

Quant a l'aspecte, en tenim dos, bàsicament per a les formes del passat: l'imperfectiu, el qual indica una acció inacabada; i el perfectiu, indicat per a les accions acabades.

d) El mode: indicatiu, per a indicar un fet real; subjuntiu, quan expressem un desig o una possibilitat; i imperatiu, per a indicar una ordre.

 

Exercici 1

Respon a les següents preguntes per avaluar el que has après.

Exercici 2

Respon a les següents preguntes per avaluar el que has après.

Exercici 3

Respon a les següents preguntes per avaluar el que has après.